A vegades escric cosetes com aquesta:
Bufar suaument, poc a poc, fer passar l’aire per l’anella i esperar a que surti, tota rodona, més gran o més petita, però deixar-se emportar per l’aire tant lluny com pugui abans de (puf) desaparèixer de cop. Aquesta és la vida d´una pompa de sabó: breu, però intensa, màgica capaç, encara, molts anys desprès, de sorprendre i de divertir als mes petits i perque no també als mes grans. Que aixequi la mà aquell que no pugui sentir, encara que sigui una mica de fascinació per una pompa de sabó. Sé que no tinc la màgia d´un floquet de neu però sempre he volgut pensar que vaig néixer del desig d´algú que volia que hi hagués neu tot l´any